La Catalunya racista
De la recent proposta de l’Ajuntament de Vic per a no empadronar immigrants sense papers se’n poden treure algunes conclusions que confirmen el que molts ja sabíem: que Catalunya és un potencial estat racista i que en temps de mancances econòmiques la dreta més reaccionària, i gran part de la classe política del país, es treuen la màscara i “esmolen ben bé” les urpes a l’estil europeu. Tot adornat amb un tuf LePenià i Berlusconià que fa basarda i fins i tot vergonya d’intuir.
A Vic, comarca d’Osona, hi ha 25 % de població immigrant i la resta és autòctona (sic). Durant molt temps no se n’ha sentit a parlar gaire de conflictivitat (suposem que en temps de bonança econòmica els immigrants anaven bé per treballar moltes hores a les indústries càrniques de la zona) però la finta, finalment només una finta, feta per l’Ajuntament vigatà pot marcar un precedent perillós. Repassem: La segona força amb més pes a Vic és Plataforma per Catalunya (PxC), amb 4 regidors i liderada pel feixista Josep Anglada, una espècie de neocarlista admirador reconegut de Blas Piñar. PSC i ERC, amb 4 i 2 regidors respectivament, governen amb CIU que en té 4. La CUP en té 2 i els progres d’ICV 1. Això, apart de ser pur joc democràtic local, cal explicar-ho per a entendre qui és qui a Vic i per adonar-se (un cop més) de la hipocresia política d’alguns partits de l’esquerra parlamentaria juntament amb el poder de sectors democristians de CIU, liderats en aquest cas per l’alcalde de la ciutat Josep Mª Vila d’Abadal. Algú recorda el molt clarivident lema “A Catalunya no hi cap tothom” de l’última campanya electoral del Duran i Lleida? Doncs vindria a ser això però passant de l’eslògan a la pràctica.
Amb el sí, i per si algú en tenia algun dubte, PSC i ERC mostren la seva vertadera cara (abans només ensenyaven un sol perfil que els afavorís, ara queden retratats explícitament). Catalanets meus, no havíem quedat que els immigrants eren molt guais i s’havien d’integrar al país i per tant els havíem de fer votar a les consultes per la independència perquè eren “ciutadans de ple dret” (recordeu aquella campanya d’ERC on un immigrant del Congo demanava la independència)? Per a això voleu un estat? Que potser era només una estratègia populista d’aquelles velles del “català és qui viu i treballa a Catalunya” ? O encara millor: del “Catalunya país d’acollida”? De quina acollida es parla? La acollida il·lusòria del migrant amb papers, integrat en una societat que el segueix considerant “mà d’obra barata” o “ciutadà de segona”? Voleu que parlem del terme “xarnego”? Sociates i convergents, una última pregunta de trivial: el Montilla és un xarnego ben integrat, és a dir, es podria considerar un exemple d’immigrant bo? (Tingueu en compte que no te sang catalana a l’hora de respondre la pregunta)
Bé, misteris apart, finalment sembla que la proposta no tirarà endavant ja que no compta amb el recolzament del Celestino Pillocacho- Ministre de Treball i Immigració-ni del govern ecspanyol per considerar-la il·legal (ja se sap, la culpa sempre és d’Ecspanya). Tot i així, el que preocupa , més enllà de la constatació del clàssic doble joc de les institucions , és la criminalització de la persona migrada. Preocupa també un creixent racisme d’estat, a la europea, que sembla que s’està normalitzant: França i Itàlia en són els principals experts però a l’Estat Espanyol es pot dir que és un fenomen relativament nou. El no empadronament significa el no accés a serveis sanitaris, ajuts socials, escolarització d’infants… significa tensar la corda i fer més evident el conflicte social i la desigualtat. I això pot tornar-se’ls en contra. Si un servidor fos capitalista convençut, mancat d’escrúpols però amb dos dits de seny (perdó, volia dir “visió empresarial”) i encara que només fos per bé propi, de ben segur que no tiraria per aquesta banda.
Ara, però, els immigrants han de decidir si accepten ser “ciutadans” explotats de la Europa racista, és a dir acatar la pau democràtica i tenir el “privilegi” d’escollir entre hipoteques de 30 o 40 anys, entre jornades laborals de 12h o de 10h o entre un polític racista declarat i un altre que fa veure que no ho és, o si per contra decideixen estendre el conflicte social i lluitar per la seva dignitat. Salt, Santa Coloma de Gramenet, algunes zones l’Hospitalet… són focus on pot esclatar el conflicte dels que no tenen res a perdre perquè no tenen res a guanyar. De fet, ni tan sols no coneixen les regles d’aquesta partida escabrosa.
Ja ho deia aquell, un gran poeta: “Los nadies… que cuestan menos que la bala que los mata”.
Originalment aparegut al periòdic En Veu Alta (#1, març 2010)
