Jo també «preferiria no fer-ho»
Ara que una famosa llibreria barcelonina ven la màxima del “Prefeririano fer-ho”de l’escrivent més famós dels últims dos segles estampada en bosses de tela, caldria analitzar el potencial subversiu de la negació vital Bartlebyriana.
Bartleby, l’etern assalariat miserable, l’ombra fantasmagòrica dels “treballadors de bé” és un personatge creat el 1853 per Herman Melville, l’autor de Moby Dick. Bartleby és un oficinista sense esma ni aparent motivació que contractat com a escrivent en un despatx de la ciutat de Nova York es nega a realitzar les tasques que li encomanen amb un sempre oportú “preferiria no fer-ho” que esdevé, dins i fora de la novel·la, el perfecte paradigma de resistència a l’autoritat i d’insubmissió. Algunes anàlisis existencialistes de la novel·la apunten que Bartleby representa l’absurd i la inutilitat de la vida moderna, la solitud davant l’existència, l’aïllament dins la societat. En tot cas, Bartleby copsà alguna cosa que sembla que de moment no hem comprès del tot. Entengué, conscient o inconscientment, que la seva voluntat individual de negació podia esdevenir la seva millor defensa davant l’autoritat. El seu NO és ple de força perquè, tot i ser passiu, posa entre les cordes aquells que el volen sotmetre. Què passaria si hi haguessin milers de Bartlebys? Gent que es negués a treballar? Gent que abandonés el seu paper de còmplice en l’aparell econòmic capitalista? Alguns dirien que ens veuríem submergits en el caos total, però el cert és que probablement seria un primer pas cap a un vertader alliberament individual i col·lectiu.
El NeoBartlebysme és la re-interpretació del mite Bartlebyrià aplicat a la societat de consum del segle XXI. És en aquest actual hostil escenari on la negació i el rebuig al treball assalariat i a les normes socials existents cobra més sentit: davant el sí submissiu generalitzat cal una negació inconformista i davant el pensament uniforme cal una reivindicació de la vertadera individualitat. Definitivament, en tot Bartleby hi ha un potencial revolucionari i crec que era Cioran que deia que “en las grandes negaciones palpita el mismo fuego que en las grandes afirmaciones”. Doncs això, prenguem l’exemple de Bartleby i neguem. Neguem per afirmar.
Originalment aparegut al periòdic En Veu Alta (#5, juliol-agost 2010)
