curami
tu encara no ho saps
no sospites del meu gran amor
solitari en aquesta cambra
de la que tu fugies
els sham 69 o els partisans
podrien ser l’harmonia
i la terrassa de la teva
casa okupada
el nostre palau
t’entregaria les meves insurreccions
els volcans que surten de mi
i la lava cremaria algun contenidor
un banc
un parlament
potser una comissaria
el nostre goig
ens guiaria pel
caos
i declararíem la mediterrània
la nostra única pàtria
i les paraules
el nostre fetge
i el teu cabell negre
seda i carbó
per sempre perla de la meva sang
