En un passat no gaire llunyà…

 

L’hivern del 2010 serà recordat per les catàstrofes naturals que assolaren durant mesos Barcelònia. Pluges torrencials, tifons tropicals i huracans tan temuts com el “ Montilla” colpejaren amb gran força la zona de pícnic del Fòrum, el Camp de la Bota i les barriades marítimes de la Barce-lonETA i el Poblenou. Els habitants d’aquests barris inundats i amenaçats per la rapida transmissió de malalties letals, començaren l’èxode cap als barris perifèrics del Clot, Sant Andreu del Palomar i Horta. Allà els afamats i miserables veïns foren mantinguts en camps de concentració videovigilats per sicaris de l’empresa de seguretat Profutur S.A. i obligats a treballar 15 hores diàries en les obres de l’AVE (que encara s’allargarien 72 anys més) i de l’esperat TramCASH. La situació era tan desesperada que els rebels provocaren una sèrie de sabotatges en el recorregut de l’AVE al seu pas per la Sagrada Família, fet que provocà esquerdes molt extenses a una de les naus i la caiguda de 5 de les 8 torres que composaven el temple. Aquest fet suscità moltes protestes de grups pro-avortistes com “Derecho a la Vida “ i grups espanyolistes- bilingüistes propers a les tesis de Jiménez Losantos i Escrivà de Balaguer. El papa Benet XVI arribà a qualificar l’acció com a “demoníaca” i “feta pel mateix diable”.

Políticament, les grans multinacionals van acabar per exercir les funcions militars, policials i de control social que fins llavors havien correspost als estats: la regió de Barcelònia és escenari de guerres corporatives i pistolerisme patronal. Molts cregueren que seria La Caixa qui acabaria dominant l’àrea metropolitana, altres apostaven per Pans&Company o Bicing, però finalment va ser FCB, més coneguda com a Barça, la que obtindria el poder. Alguns barris iniciaren la resistència armada contra el domini totalitari blaugrana, creant grups autònoms i guerrilles que s’enfrontaren als paramilitars dels G.A.C. (Grups d’Autodefensa Culé). TMB, amb el suport incondicional de la seva plantilla de revisors, acabà aliant-se amb Joan Simporta i el FCB per tal de poder conservar la seva flota d’autobusos i el control de les estacions clau de Passeig de Gràcia i La Sagrera. La presència paramilitar a barris-ZonesTemporalmentAutònomes com Vallcarca i La Salut augmentà degut a la gran resistència que imposaren els okupes-mutants amb grups com el CAAC (Cèl·lules Autònomes Anticulers). El seu cop més espectacular fou el segrest de la Presidenta de TMB Assumpta Escarp així com el del periodista Josep Pipí per la seva suposada manipulació informativa en la difusió del conflicte. L’episodi acabà amb la mort de Pipí i la destrucció, com a represàlia, del barri-ZonaTemporalmentAutònoma de Vallcarca i de la mítica i estratègica okupa “ Kasa de la Muntanya ”.

Finalment, i degut a l’escalada de violència i les desercions d’alguns membres dels GAC, Joan Simporta dimití i s’exilià amb alguns dels seus directius de confiança a la Catalunya Nord. Els paramilitars intentaren controlar aquest buit de poder reanomenant l’Avinguda Boulevard-Diagonal com a Avinguda Josep Guardiola i repartint galetes del Barça genèticament modificades entre la desnodrida població. Els fronts insurgents incontrolats es concentraren bàsicament a l’alçada de Fabra i Puig i a la zones no asfaltades del barri de les Roquetes. Així mateix, un grup d’irreductibles del CAAC s’atrinxerà a la muntanya del Carmel amenaçant de fer esclatar la botiga del Barça de les Rambles i el repetidor de TV3 al País Valencià si el FCB no abandonava les armes i si Pilar Rahola no proclamava la República AnarcoComunista de Catalunya des del balcó de la Generalitat. La fracció més radikal dels GAC, els Boixos Nois, patrullaven pels carrers en busca de qualsevol possible indici de pensament no normatiu. Mentrestant, molts habitants de Barcelònia somiaven d’amagades en la insurgència permanent, en un futur d’abundància, pau i llibertat a la vora de la mar Mediterrània….

Originalment aparegut al periòdic En Veu Alta (#4, juny 2010). Inspirat i parcialment copiat del joc de rol futurista «Apocalipsis Poblenow».