gorkiana
vosaltres no sabeu
que és guardar guiris
al moll
fumar d’amagades
i tastar la boira
gelada del port
al gener
formar part
sense voler-ho
del paisatge nocturn
barceloní
vosaltres no sabeu
que és ser estàtua en la
quietud de la nit
observar la verdor
difuminada de taxis
que no van enlloc
sentir l’aroma del
perfum gastat de les
putes que busquen
un últim client
comprendre el diàleg
monòton dels
treballadors
de la benzinera
del costat
vosaltres no sabeu
què és dormir en
hores de feina
esquivar les
càmeres de seguretat
evadir-se en la
foscor i el sabotatge
abocar un cos rendit
en un sofà
despertar
pel crit embriagat
d’una ombra que
s’esmuny en la
negror
vosaltres mai sabreu
que les drassanes no
són un bon lloc per a
passar-hi la nit
